Nens i nenes...
Tachán, tachán...
Fa uns dies el món de l'espectacle va deixar de ser el que era.
No estic parlant de les morts del Jackson, ni a la de la Farrah (nom festiu on n'hi hagi) que d'això ja se'n ha parlat prou.
Per cert, vaja setmaneta, no?
Em refereixo a una actuació estel·lar que vaig fer amb la meva escola de ball oriental.
Us adjunto les imatges que ho proven.
Per cert, no trobeu que la que va al darrera de tot a la "processó d'entrada" ho fa especialment bé? hehehe.
Benvinguts!
Paradissos descoberts, llocs per visitar, aventures per compartir, somnis i maldecaps d'una maruja multimèdia: esposa, mare, amiga, amant, estudiant i treballadora exemplar (o gairebé)... eps, i creadora d'aquest blog. Algú en qui confiar quan tens un problema o convidar a sortir de marxeta. Vaja, el més semblant a una super-woman que es pot tenir avui en dia (i sense portar aquella capa vermella tan horrorosa).
02/07/09
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Guau!... què bé que ho feu i que maco que queda tot! M'encanta la música, la "mocadorada", la ballaruca... en fi tot... enhorabona, artista!!!! :D
Hala Matty, què xulo!! A mi també m'ha encantat la música (que, per cert, molt oriental no és, no??), la combinació dels colors, els vostres moviments... molt xulo, de veritat!
gràcies, gràcies...
Si és que tinc cops amagats! hehehe
Publicar un comentario en la entrada