24/12/10
8/12/10
4/11/10
22/10/10
examen oral
"Everywhere they boil beans" que vol dir, més o menys: "en todas partes cuecen habas"... vaja que a tot arreu diuen bestieses i no només per aquestes latituts.
Em sap greu que tota l'estona surti la publicitat però igualment pagava la pena.
Em sap greu que tota l'estona surti la publicitat però igualment pagava la pena.
29/9/10
Vaga general
No sé si la vaga general d'avui haurà estat un èxit.
Sincerament no ho sé. Suposo que caldrà esperar a demà i veure quin ressó s'en fan els mitjans i com el govern diu que no ha estat res.
El que tinc clar és que no servirà per a res. Els uns seguiran fent prova de no tenir cap mena de principis ni d'ètica (com la banca, for instance, i alguns grans empresaris) i els altres donant-se la culpa els uns als altres (els polítics) pensant en les properes eleccions.
Com sempre, aquests darrers, estaran més preocupats per sortir dos segons més a la tele que els seus contrincants que per fer propostes clares, útils, intel·ligents per a intentar, entre tots, sortir d'aquesta maleida crisi.
Simplement se'n refumen dels nostres problemes! si no podem pagar les hipoteques... se'n refumen.... si no pots comprar roba o sabates pels teus fills... se'n refumen... si no pots assumir la despesa (robatòri?) de la tornada al cole... se'n refumen... I així ad aeternum...
Els bancs ens fiquen a la crisi, s'aprofiten dels treballadors que tenen quatre duros estalviats, deixen famílies al carrer que no poden pagar les seves llars, roben més que volen i... hop! voilà! pringuem els demès! ells segueixen tenint beneficis! i el gobern, en lloc de dir-los "mira, guapo, ja que tot aquest merder és culpa teva en gran part, hauràs de pagar per a arreglar-ho una mica", doncs, no. Els hi injecten diners per a que segueixin fent el mateix i, preferentment sense control estatal.... perdò????
Els qui treballem en coses normals, sense grans sous però pretenet tenir una vida digna tot i que sense luxes, aquests si que hem de pagar l'estropici.
Si ets dins d'una empresa privada... ups, tens molts números d'anar al carrer (1 de cada 5 ja hi és). Si ets afortunat i no ets d'aquests, no pateixis que amb l'excusa de la crisi et faran fer més hores que un rellotge i suplir les baixes dels teus companys perquè si no no és viable. Vaja, que pringues.
Si ets funcionari, d'entrada un 5% menys... que sigui dit de pas, va contra tota llei que regula els drets laborals en qualsevol dels països de la nostra estimada Europa comunitària. Tant és si el teu lloc no té res a veure amb la política i si la teva categoria és de les més baixes (els mileuristes) i, per suposat, si ets dels funcionaris-que-treballen (que també n'hi han!!!!). Vaja, que també pringues.
En qualsevol cas, tan si la vaga ha estat un éxit o no, si ha servit de res o no, si l'heu secundat o no... jo tenia un 5% de raons per fer-la, un altre 5% per tenir els nens a casa (sense transport és complicat desplaçar-se, no?), i un 90% de motius no contra el govern en general sinó contra actituts concretes de la meva feina en particular.
Traduït, no he fet vaga... és que n'estic fins als colloXX!!!
Sincerament no ho sé. Suposo que caldrà esperar a demà i veure quin ressó s'en fan els mitjans i com el govern diu que no ha estat res.
El que tinc clar és que no servirà per a res. Els uns seguiran fent prova de no tenir cap mena de principis ni d'ètica (com la banca, for instance, i alguns grans empresaris) i els altres donant-se la culpa els uns als altres (els polítics) pensant en les properes eleccions.
Com sempre, aquests darrers, estaran més preocupats per sortir dos segons més a la tele que els seus contrincants que per fer propostes clares, útils, intel·ligents per a intentar, entre tots, sortir d'aquesta maleida crisi.
Simplement se'n refumen dels nostres problemes! si no podem pagar les hipoteques... se'n refumen.... si no pots comprar roba o sabates pels teus fills... se'n refumen... si no pots assumir la despesa (robatòri?) de la tornada al cole... se'n refumen... I així ad aeternum...
Els bancs ens fiquen a la crisi, s'aprofiten dels treballadors que tenen quatre duros estalviats, deixen famílies al carrer que no poden pagar les seves llars, roben més que volen i... hop! voilà! pringuem els demès! ells segueixen tenint beneficis! i el gobern, en lloc de dir-los "mira, guapo, ja que tot aquest merder és culpa teva en gran part, hauràs de pagar per a arreglar-ho una mica", doncs, no. Els hi injecten diners per a que segueixin fent el mateix i, preferentment sense control estatal.... perdò????
Els qui treballem en coses normals, sense grans sous però pretenet tenir una vida digna tot i que sense luxes, aquests si que hem de pagar l'estropici.
Si ets dins d'una empresa privada... ups, tens molts números d'anar al carrer (1 de cada 5 ja hi és). Si ets afortunat i no ets d'aquests, no pateixis que amb l'excusa de la crisi et faran fer més hores que un rellotge i suplir les baixes dels teus companys perquè si no no és viable. Vaja, que pringues.
Si ets funcionari, d'entrada un 5% menys... que sigui dit de pas, va contra tota llei que regula els drets laborals en qualsevol dels països de la nostra estimada Europa comunitària. Tant és si el teu lloc no té res a veure amb la política i si la teva categoria és de les més baixes (els mileuristes) i, per suposat, si ets dels funcionaris-que-treballen (que també n'hi han!!!!). Vaja, que també pringues.
En qualsevol cas, tan si la vaga ha estat un éxit o no, si ha servit de res o no, si l'heu secundat o no... jo tenia un 5% de raons per fer-la, un altre 5% per tenir els nens a casa (sense transport és complicat desplaçar-se, no?), i un 90% de motius no contra el govern en general sinó contra actituts concretes de la meva feina en particular.
Traduït, no he fet vaga... és que n'estic fins als colloXX!!!
15/9/10
Sense paraules
perquè ja tenim una edat...
Y entonces me agregó a lista de amigos de MySpace. Ahí empezó todo.
(Jordi Labanda)
Y entonces me agregó a lista de amigos de MySpace. Ahí empezó todo.
(Jordi Labanda)
10/9/10
Per a tu
Setembre és un mes plè d'anniversaris! com a mínim a casa meva.
Afortunadament a mi m'encanten les celebracions i aquests díes no caldrà inventar massa cosa per a fer-ne (en altres èpoques em costa més, tot s'ha de dir).
Vaig començar ahir amb l'anniversari de bodes. Quants anys? ufff...gairebé masses. D'altres en aquest temps han tingut temps de casarse-divorciarse-tornarse a casar una o més vegades. Això demostra que som uns sossos però què vols fer-hi si encara ens agafem de la maneta per a passejar? I si el senyor del bar de sota de casa ens diu "mira ja surt la parelleta de nuvis" (fa tres o quatre díes d'això)... serà que encara fem patxoca junts, no? I jo que pensava que això de l'enamorament era una cosa passatgera!
La setmana vinent comença la tanda de cumpleanys dels nens!!! festa grossa! Tres anniversaris en una setmana. Si, d'acord, no sóm gaire originals a l'hora de triar les dates de naixement dels nostres fills. Cert. Però així fem una macro-celebració de dos parells de... pastissos.
Avui, però, volia dedicar aquest post a un altre anniversari.
Són ja molts anys que ens coneixem. Són moltes les coses que ens han fet estretar la nostra amistat començant pel Mazinger i el SuperCoco i passant per les coincidències laborals (que això té tela de debó). Hem viscut alegríes junts, ens hem desfogat dels mil-i-un problemes que han anat sorgint al llarg del camí, fins i tot ens ha tocat plorar algun cop però, sobretot, hem sabut que l'altre sempre estaba allà, incondicionalment, pel que fos.
són molts els cafès/cacaolats que hem pres junts (i algun que altre els croissants o magdalenes que els acompanyàven però d'això al meu dietista ni esmentar-l'hi) però ara tenim la cosa una mica més complicada per a fer-ho. Ja sé que les distàncies són relatives i que total estàs uns centímetres més enllà del colorit mapa d'europa però avui m'agradaria que fossin, com a molt, mil·límetres.
Així podria i abraçar-te i dir-te a cau d'orella:
Moltes felicitats, Ferranet! Et trobo a faltar, vellet!
Afortunadament a mi m'encanten les celebracions i aquests díes no caldrà inventar massa cosa per a fer-ne (en altres èpoques em costa més, tot s'ha de dir).
Vaig començar ahir amb l'anniversari de bodes. Quants anys? ufff...gairebé masses. D'altres en aquest temps han tingut temps de casarse-divorciarse-tornarse a casar una o més vegades. Això demostra que som uns sossos però què vols fer-hi si encara ens agafem de la maneta per a passejar? I si el senyor del bar de sota de casa ens diu "mira ja surt la parelleta de nuvis" (fa tres o quatre díes d'això)... serà que encara fem patxoca junts, no? I jo que pensava que això de l'enamorament era una cosa passatgera!
La setmana vinent comença la tanda de cumpleanys dels nens!!! festa grossa! Tres anniversaris en una setmana. Si, d'acord, no sóm gaire originals a l'hora de triar les dates de naixement dels nostres fills. Cert. Però així fem una macro-celebració de dos parells de... pastissos.
Avui, però, volia dedicar aquest post a un altre anniversari.
Són ja molts anys que ens coneixem. Són moltes les coses que ens han fet estretar la nostra amistat començant pel Mazinger i el SuperCoco i passant per les coincidències laborals (que això té tela de debó). Hem viscut alegríes junts, ens hem desfogat dels mil-i-un problemes que han anat sorgint al llarg del camí, fins i tot ens ha tocat plorar algun cop però, sobretot, hem sabut que l'altre sempre estaba allà, incondicionalment, pel que fos.
són molts els cafès/cacaolats que hem pres junts (i algun que altre els croissants o magdalenes que els acompanyàven però d'això al meu dietista ni esmentar-l'hi) però ara tenim la cosa una mica més complicada per a fer-ho. Ja sé que les distàncies són relatives i que total estàs uns centímetres més enllà del colorit mapa d'europa però avui m'agradaria que fossin, com a molt, mil·límetres.
Així podria i abraçar-te i dir-te a cau d'orella:
Moltes felicitats, Ferranet! Et trobo a faltar, vellet!
6/9/10
el gestor cultural: blog UAH
Podria escriure aquí unes línies sobre la calor, la tornada a l'escola o a la feina. Podria igualment tractar d'explicar-vos les sensacions que em produeix pintar o fer un collage. O analitzar perquè cada cop m'agrada més el rugby en detriment d'altres esports...
Vaja, que temes per tractar no en falten però el meu ego està en un moment que podriem qualificar de "tontet" i el que faré és convidar-vos a donar un cop d'ull al post que m'han publicat com a docent al blog del Màster en gestió cultural de la Universidad de Alcalá de Henares.
Potser no és cap meravella però... entre vosaltres i jo... m'ha fet il·lusió!
Si us hi animeu, podeu trobar-lo aquí.
Vaja, que temes per tractar no en falten però el meu ego està en un moment que podriem qualificar de "tontet" i el que faré és convidar-vos a donar un cop d'ull al post que m'han publicat com a docent al blog del Màster en gestió cultural de la Universidad de Alcalá de Henares.
Potser no és cap meravella però... entre vosaltres i jo... m'ha fet il·lusió!
Si us hi animeu, podeu trobar-lo aquí.
10/8/10
gastronomia catalana en estat pur
I de
a
I, finalment
albergínies a la graella amb salsa pesto de la meva alfàbrega, of course!
per a llepar-se'n els dits!
a
I, finalment
albergínies a la graella amb salsa pesto de la meva alfàbrega, of course!
per a llepar-se'n els dits!
6/8/10
Enciam de fulla de roure
Segueixo perduda en un mar de pensaments i una llastimosa manca d'energia però a manca de refugiarme en la dansa o la pintura orientals gaudeixo del meu macetohuerto.
No, no és novetat... Ja us ho vaig explicar això... però volia compartir amb vosaltres les darreres novetats al respecte.
De
A
van dos nyam-nyams de diferència!
Boníssim!
No, no és novetat... Ja us ho vaig explicar això... però volia compartir amb vosaltres les darreres novetats al respecte.
De
A
van dos nyam-nyams de diferència!
Boníssim!
2/8/10
qui sóc? on sóc? cap a on vaig? d'on vinc? perquè faig preguntes? qui les respondria?
Tothom de vacances i jo... treballant... però a mig ritme, la veritat...
És un embolic!!!!
Sense ganes de fer res (la calor em mata) però amb una espècie d'angoixa interior per acabar temes i engegar el nou curs escolar amb energies renovades.
Vaja, que com més val una imatge que mil paraules (i que no pensava escriure'n ni la meitat per alló que deia de la mandra), podríem dir que estic així:
pas mal, no?
És un embolic!!!!
Sense ganes de fer res (la calor em mata) però amb una espècie d'angoixa interior per acabar temes i engegar el nou curs escolar amb energies renovades.
Vaja, que com més val una imatge que mil paraules (i que no pensava escriure'n ni la meitat per alló que deia de la mandra), podríem dir que estic així:
pas mal, no?
30/6/10
Macetohuerto
Us presento la meva nova afició: la jardineria!
I més concretament un intent d'hort urbà que ja veurem com acabarà però que, de moment, m'apassiona: tomaqueres, albergineres (?), cebes, maduixeres, carbassoneres...
I jo que me'n reia dels anglesos i el seu delí desmesurat pel gardening!
Espero que us agradi el tema plantacionil perquè us aniré informant puntualment de les novetats.
I què me'n dieu de la flor d'alberginia? enveja que em tindran els de la huerta valenciana... ah, se siente
I més concretament un intent d'hort urbà que ja veurem com acabarà però que, de moment, m'apassiona: tomaqueres, albergineres (?), cebes, maduixeres, carbassoneres...
I jo que me'n reia dels anglesos i el seu delí desmesurat pel gardening!
Espero que us agradi el tema plantacionil perquè us aniré informant puntualment de les novetats.
I què me'n dieu de la flor d'alberginia? enveja que em tindran els de la huerta valenciana... ah, se siente
26/6/10
reines del Paral·lel
Apali, per a tots aquells que no us ho crèieu... aquí van dues imatges (penjar el vídeo ha estat impossible). No són les millors però són les que tinc ara mateix a ma. Si teniu "bolos" a proposar-me... ja ho sabeu! Celebració del FEM Paral·lel, escenari davant del mític El Molino.
Lluentons, plomes i molt, molt de glamour!!!!!
Lluentons, plomes i molt, molt de glamour!!!!!
6/6/10
Toma glamour!
“ELS PARAL·LELUS DEL CCCB”
Espectacle a càrrec de La Companyia Inestable de Teatre del CCCB
Quan? Dissabte 12 de juny a les 19 h (aprox.)
On? Escenari 4, davant d’El Molino de tota la vida
L’esperit d’El Molino torna amb més glamour i humor que mai de la mà de la
fantabulosa COMPANYIA INESTABLE DE TEATRE DEL CCCB.
Entre les actuacions que ens oferiran cal destacar el tast de dansa oriental a càrrec de Rossi del Raval i Matty del Poble Sec i el famós cuplet ‘El vestit d’en Pasqual’ a càrrec de l’autèntica (o gairebé) Núria Feliu amb elàstics blaus...
Us hi esperem amb familiars, amics, amants, camarades, gossos, gats, canaris, sogres,
càmeres de fotos i de vídeo i, sobretot, amb ganes de passar-ho bé !!!
Espectacle a càrrec de La Companyia Inestable de Teatre del CCCB
Quan? Dissabte 12 de juny a les 19 h (aprox.)
On? Escenari 4, davant d’El Molino de tota la vida
L’esperit d’El Molino torna amb més glamour i humor que mai de la mà de la
fantabulosa COMPANYIA INESTABLE DE TEATRE DEL CCCB.
Entre les actuacions que ens oferiran cal destacar el tast de dansa oriental a càrrec de Rossi del Raval i Matty del Poble Sec i el famós cuplet ‘El vestit d’en Pasqual’ a càrrec de l’autèntica (o gairebé) Núria Feliu amb elàstics blaus...
Us hi esperem amb familiars, amics, amants, camarades, gossos, gats, canaris, sogres,
càmeres de fotos i de vídeo i, sobretot, amb ganes de passar-ho bé !!!
23/5/10
si es que ya lo decía yo...
The aim of spiritual and therefore ethical practice is to transform and perfect the individual’s motivation and mental disposition: this is how we become better human beings. And the more we succeed in training our hearts and minds through cultivating spiritual qualities, the better able we will be to cope with adversity and the greater the likelihood that our actions will be ethically wholesome.
Dalai Lama
26/3/10
pintura zen
Porto sempre fatal això de canviar d'estació i, encara més, entrar a la primavera. Arriben les al·lèrgies, els mosquits...
A més a més, s'estan ajuntant altres històries que em fan encarar aquests propers mesos amb recel i una certa angoixa.
Per tant, us deixo amb unes pintures que, espero, ens ajudin a tots plegats a trobar una mica l'esperit Zen que tant ens caracteritza.
Espero que amb l'observació us pugui transmetre part de l'alegria que jo he sentit fent-les.
Així que: gaudiu-les sense moderació!
A més a més, s'estan ajuntant altres històries que em fan encarar aquests propers mesos amb recel i una certa angoixa.
Per tant, us deixo amb unes pintures que, espero, ens ajudin a tots plegats a trobar una mica l'esperit Zen que tant ens caracteritza.
Espero que amb l'observació us pugui transmetre part de l'alegria que jo he sentit fent-les.
Així que: gaudiu-les sense moderació!
17/3/10
Neu i talls elèctrics: el perquè
Tan que hem parlat aquests darrers dies de la nevada i encara no teniem clar qui o què era responsable dels problemes que en van sorgir com els talls elèctrics o els "cacaus" a les infrastructures varies de casa nostra.
Afortunadament, per a mi, s'ha fet el llum (elèctric?)!
Ens ho expliquen a partir del minut 31 del programa "Telemonegal" de BTV.
Deixeu la mandra de banda i mireu-ho! Ja me'n direu alguna cosa...
Afortunadament, per a mi, s'ha fet el llum (elèctric?)!
Ens ho expliquen a partir del minut 31 del programa "Telemonegal" de BTV.
Deixeu la mandra de banda i mireu-ho! Ja me'n direu alguna cosa...
16/3/10
11/3/10
Animal Kingdom Lodge Jambo House
Animal Kingdom Lodge Jambo House... aquest és el nom de l'hotel en el que vam estar durant aquestes vacances. Una barbaritat!!! és el que els francesos en diuen "epoustuflant" i que no sé si traduir per... no, no ho sé traduir.
Simplement és per a quedar-se amb la boca oberta.
En primer lloc s'ha d'aclarir que la zona Disney d'Orlando consta de 4 parcs com us deia a l'anterior missatge: Magic Kingdom (com el de Paris), Epcot, Hollywood Studios i Animal Kingdom. És en aquest darrer park on es troba l'hotel que vam escollir.
Tot l'establiment està ambientat en el continent africà i, siguent disney com és, podeu imaginar que no van deixar un sol detall sense africanitzar o mickeyanitzar (concepte nou?)
I si la nostra suite era enooorme i absolutament preciosa (tres llits dobles, dos lavabos, cuineta, despatx, tocador...), el més descatat és que tot l'edifici es posiciona al voltant... d'un jardí?... noooo! d'una savana africana!
I què hi pots trobar a la savana? doncs animals en llibertat: jirafes, zebres, "avestruces" (com es diu això en català?), ankoles (bòvids de banyes gegants) i uns quants altres.
conclusió, el primer matí en llevar-nos, imagineu la impressió d'obrir les cortines i trobar-te amb dues jirafes just al davant!!! Ah, una d'elles la vam batejar com "Manolita". Era taaaaan mona!
Simplement és per a quedar-se amb la boca oberta.
En primer lloc s'ha d'aclarir que la zona Disney d'Orlando consta de 4 parcs com us deia a l'anterior missatge: Magic Kingdom (com el de Paris), Epcot, Hollywood Studios i Animal Kingdom. És en aquest darrer park on es troba l'hotel que vam escollir.
Tot l'establiment està ambientat en el continent africà i, siguent disney com és, podeu imaginar que no van deixar un sol detall sense africanitzar o mickeyanitzar (concepte nou?)
I si la nostra suite era enooorme i absolutament preciosa (tres llits dobles, dos lavabos, cuineta, despatx, tocador...), el més descatat és que tot l'edifici es posiciona al voltant... d'un jardí?... noooo! d'una savana africana!
I què hi pots trobar a la savana? doncs animals en llibertat: jirafes, zebres, "avestruces" (com es diu això en català?), ankoles (bòvids de banyes gegants) i uns quants altres.
conclusió, el primer matí en llevar-nos, imagineu la impressió d'obrir les cortines i trobar-te amb dues jirafes just al davant!!! Ah, una d'elles la vam batejar com "Manolita". Era taaaaan mona!
4/3/10
Visca Florida! Visca les vacances fora d'hora!
Coses de la vida, els meus fills tenen una setmana de vacances al mes de febrer i és un bon moment per a viatjar: menys gent i més barat. Així que, vam agafar els trastos i tots cap a Orlando (Florida), 6 Martorells cap als USA més tres semi-Martorells que van venir des de Denver (Colorado) i New York.
Tota una "party of nine" que en diuen allà.
Malgrat que ja era la tercera vegada que hi anàvem sempre hi ha coses que t'emocionen i et sorprenen i no hem d'oblidar la "màgia disney" que està present per tot arreu així que no serà sorprenent si us dic que m'ho he passat mooooolt bé.
El programa ha estat apretadet:
- parcs disney (sí, en plural)
- Sea World
- parcs Universal (també en plural)
Vaja, un viatge d'alló més cultural... ejem...
Us aniré explicant poc a poc però us deixo amb una imatge meva amb uns amics que he fet, que no sé si val més que 1000 paraules però com a mínim 950 segur que sí...
Tota una "party of nine" que en diuen allà.
Malgrat que ja era la tercera vegada que hi anàvem sempre hi ha coses que t'emocionen i et sorprenen i no hem d'oblidar la "màgia disney" que està present per tot arreu així que no serà sorprenent si us dic que m'ho he passat mooooolt bé.
El programa ha estat apretadet:
- parcs disney (sí, en plural)
- Sea World
- parcs Universal (també en plural)
Vaja, un viatge d'alló més cultural... ejem...
Us aniré explicant poc a poc però us deixo amb una imatge meva amb uns amics que he fet, que no sé si val més que 1000 paraules però com a mínim 950 segur que sí...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)