anglès i amor: dos conceptes antagònics?

Us agrada el títol del post?... sembla una reflexió seriosa i tot.
No us equivoqueu, però, ni la meva intenció ni la meva grip (que em té feta una coca) em permetrien una cosa així. És, senzillament, una connexió d'idees sorgides de la més profunda "marujez" que hi ha en mi.

Recordeu aquells temps en que no sabíem anglès?
Si, si, d'acord, érem molt joves i inexperts i, qui més qui menys tenia algun gra a la cara i un pòster de "spandau ballet" a la paret però:
PODÍEM INVENTAR-NOS LA LLETRA DE LES CANÇONS!!!!
com a molt, intentàvem acostar-nos-hi per fonètica però, confessem, la majoria ens conformàvem amb que la frase acabés amb la mateixa síl·laba (o similar) i amb encertar tots els "love", "baby" i "eixons" del mig (tipus conversEIXON, rebelEIXON, animEIXON, and so on...).
I NO PARLEM DEL SIGNIFICAT!!!!
Quina decepció quan comences a entendre que el que et pensaves que era una cançó de desamor (i amb la que havies vessat més d'una llàgrima) és una oda a la superficialitat o que aquella amb la que t'havies enamorat com una col·legiala (bé, de fet tens l'excusa de que ho eres), parla de les assignatures i les notes (ui, mira Paquita, com les PACs de la UOC!).
Com que no ho recordes? que si, que si...et sona allò de...

"Don't know much about history,
don't know much biology.
Don't know much about the science book,
Don't know much about the French I took.

Don't know much about geography,
don't know much trigonometry.
Don't know much about algebra,
don't know what a slide rule is for.
But I do know one and one is two...

No, I don't claim to be an "A" student
but I'm trying to be."

Ai...amb aquella il.lusió que posavem en les històries que ens imaginavem...

Bé, doncs, tot això si ho combinem amb l'afició que molts novios/marits/amants tenen pels videojocs (afortunadament no tinc aquest problema), la pregunta és:
hem de preocupar-nos per la fi del romanticisme?
I tot per parlar anglès... OH, SHIT!...