... val... sóc poc original
Espero que us hagin regalat moltes roses i/o llibres.
Jo no em puc queixar gens ni mica, la veritat. El meu amoret m'ha regalat les roses més meravelloses del món (eps, que és seriós) i jo mateixa m'he regalat un parell de llibres.
La qüestió és que, en un moment de reflexió profunda he pensat en la llegenda de Sant Jordi: caballer, drac, princesa... tots sabeu com va. Tots sabeu també com acaba.
I JO EM PREGUNTO:
- Segur que la princesa era tan càndida com la pinta la llegenda? I si en realitat era una histèrica i una malcriada? Segur que el rei (el seu pare) va fer tot el possible per a que fos una persona sociable i comunicativa?
- I el caballer? I si de "sant" no tenia gran cosa? No en tenim proves... potser era un figaflor que es va trobar davant del drac per casualitat i la cosa li va anar bé no se sap molt bé com... o potser era un cregut/xulo-fossats dels castells (el que avui seríen les piscines). I si no va matar la béstia sinó que aquesta va palmar-la degut a un atac d'apendicitis? I aniré més enllà i preguntaré: va ser ell mateix qui va trucar els paparazzis? eps, que una llegenda com aquesta es va tenir que documentar, no?
Pero el més important:
I EL POBRE DRAC?
Des de la lliga de defensa dels animals maltractats en llegendes tradicionals, reivindico la seva figura i una revisió profunda de la imatge que, tendenciosament, s'ha donat d'ell fins al moment.
I si no era tan dolent com l'han pintat les històries? I si en realitat la seva imatge negativa és fruit d'envejes per part de les veïnes? I si no era dolent sinó el que els psicòlegs actuals en diuen "problemàtic"? Ningú es va preguntar si era cosa de l'adolescència? Es sentia incomprès? Alguna institució va intervenir per a defensar els seus drets? No som, doncs, tots, responsables?
El drac, n'estic segura, no era dolent... simplement era víctima del seu passat i de les circumstàncies. Segurament, no va tenir una infantesa feliç.
Penseu-hi... Ens han venut la història real o la que va interessar a la monarquia regnant?
4 comentarios:
Ai, la monarquia, nena!, la monarquia que s'inventa el que calgui per buscar culpables fora!! Estic convençut, seguint la teva línia argumental, que el pobre drac va ser vilipendiat pel pare de la princesa només per una raó: perque era republicà i el volia fotre fora de palau!!
En fi, amb monarquia (ecs) o república (ieeha!), visca la Diada de Sant Jordi!
Genial, m'agrada això del drac... L'any vinent buscaré fotos de dracs per l'entrada de sant Jordi... Bones lectures gràcies a la diada!
Crec que t'has oblidat d'un tema esencial: ja no queden dracs. Per tant, podem pensar que Sant Jordi va matar l'últim especiment d'una especie que era en vies d'extincció. I d'aquest fet n'estem orgullosos!
Com canvien els temps. Si ara passés el mateix, tindríem la lliga defensora dels animals, Greenpeace, els verds i fins i tot l'associació dels nans de jardí manifestant-se en contra d'un genocidi.
Potser la Matty te raó, calia deixar que la mare natura arrangés una mal criada!
G.
Ja sé què sóc poc romàntica... però a vosaltres el Sant Jordi aquest no us sembla pelet "trepa"?... val, en el millor dels casos se la va jugar... per arreplegar un bon partit!!!
En fi... millor fem que ens ho creiem i cel·lebrem Sant Jordi (que NO és el dia del llibre perquè Cervantes i Shakespeare la dinyessin el mateix dia... nooooo... de fet, cap dels dos va morir un 23 d'abril... tant costa dir que una festa dels altres t'agrada i per això la fas teva?).
Publicar un comentario