hi havia dos porquets
o potser que n'eren tres?
ben bonics,
ben grassonets,
I sense grip, també ho diré!
I aquests porquets tant riallers
intentàven viure feliços,
jugar, cantar, ballar
i treballar!... segons el dia,
No es ficàven amb ningú.
No feien massa gresca.
Però el llop d'aquesta història,
panxacontenta com pocs,
amb llargues dents afilades,
no volia treballar.
El seu nas que tot ho flaira
els porquets aviat trobà.
"Perquè hauria d'espabilar-me
i cansar-me amb aquest sol?
Si els porquets em menjo...
ben feliç estaré jo!
Deixo engreixar el meu àpat,
i de que lluny no marxi,
ja me'n encarrego prou".
I els nostres amics rosats
visquèren així.
L'un Catalunya,
l'altre Euskadi,
sóm els noms d'aquests minyons.
El del llop que se'n aprofita,
no cal que el digui jo...
La paradoxa és que tots dos porquets es van apuntar al "concurs de dibuix" que duia el nom del llop.
I van arribar a la final!
Aquest vespre sabrem qui dels dos n'és el guanyador.
I és que el món dels contes
és ben curiós...
No hay comentarios:
Publicar un comentario