i dius que fa calor? no home, no

ufff... quina calor!
Aquesta deu ser una de les frases que més sentim darrerament.
Fins i tot, m'atreveixo a endevinar que deu ser una de les frases que més diem/pensem nosaltres mateixos... M'equivoco?
Doncs era precisament això el que estava pensant aquest migdia, cap a quarts d'una, quan esperava l'autobús.
La pressa que tenia i la calor han resultat ser una mala combinació i, burgesa de mi, he decidit agafar el taxi que s'acostava amb el llum verd i el cartellet de "lliure". Bé per mi!



A aquestes alçades del relat deveu estar pensant que això no té res ni d'interessant ni de curiós. Cert.
Però també és cert que com diu més d'un: "el que no em passi a mi, no li passa a ningú". Si senyor.
El cas és que "el taxi amb aire condicionat" dels meus somnis ha resultat ser una espècie de prova vital/torment/malson...
D'entre totes les panes mecàniques que podia tenir el taxi (bocina que no fuciona, intermitent que no va, roda amb lleugera sota-pressió, ralentí poc afinat, tapisseries de mal gust, etc.), el destí... o millor dit, la fatalitat, ha escollit un problema amb l'aire condicionat.
Perdoneu els tècnics per la explicació "cutre-d'estar per casa" però el que passava és que el conductor ha notat que la cosa no refredava i ha anat pujant la potència de l'aire fins a arribar al màxim. Crec que en aquest estadi he pujat jo al cotxe... just a temps de descobrir que l'aire i la calefacció "estaven invertits" i que rodàvem AMB LA CALEFACCIÓ A TOPE!!!! i, evidentment, estava bloquejat i no es podia treure!!!! aaaarrrggghhh.... pensava que em moria...
Per sort, el trajecte era curt... i el conductor molt simpàtic, un nigerià que fa 6 anys que viu a Catalunya i que s'esforça en parlar en català. Com ha de ser!
Així que, si heu vist passar un taxi amb una boja que treia el cap per la finestra... era jo.
En arribar a Gran Via-Girona, a quarts d'una, en plena solana, m'he dit: quina fresqueta més bona!
Si és que no sé de què ens queixem! ;-)