Amics, ja s'acaba...
Això de les vacances ha estat vist i no vist.
De fet em prengunto perquè sempre se'ns fan tan curtes independentment de què facis o a on vagis?
Aquest és un d'aquests misteris de la vida (com el de perquè la paella els dijous) que no sé si mai podré resoldre o superar. Què hi farem, doncs?
De moment encara em queda aquesta setmaneta abans de tornar a la feina. No, no us escandalitzeu, no he tingut mes i mig de festa!!! He estat treballant part de l'agost... o us pensàveu que Catalunya tirava endavant tota sola? sense ningú treballant-hi mentre vosaltres posàveu les tovalloles a la platja? No senyor.
Com que això del descans en una mare de família nombrosa és força relatiu i més encara a principi d'un nou curs, m'he decidit a intentar aprofitar el màxim de temps possible d'aquests dies que em queden per a la lectura de cròniques històriques per a la meva tesi... I aquí és on entra en joc el concepte d'exili amb el que he encapçalat el post.
No deixa de ser trist però la única manera de poder aprofitar la tarda ha estat "recluir-me" a l'habitació i deixar que la cangur s'encarregui del "peque".
Amb la "mamitis" que té, si em veu o em sent: finito, fini, finish, etc...
Si és que semblem una promoció del carrefour: 2X1 Em crides i apareixem els dos, intento anotar una idea per al treball i el paper acaba convertit en un dibuix de spiderman... impossible treballar però sé que només és "una fase". La Paquita sempre em tranquilitza dient-m'ho (gràcies, gràcies, gràcies per entendre'm).
Així que, intentaré no fer massa soroll al respirar i submergir-me en l'apassionant món de la cultura timúrida.
Si, ja sé que hauria d'afegir un link a la viquipèdia per a il·lustrar això de la cultura però... nois, noies, el meu temps és or aquesta tarda (i a preus de cangur no és només una forma de parlar) i haureu de fer la recerca vosaltres mateixos o esperar a llegir la meva tesi. So sorry! eps, també podeu convidar-me a un cafè i us faig una conferència sobre el tema. Ja em direu què decidiu.
Us deixo que m'espera "Timur and his gang" by Arkady Gaidar, una joia de 1943 que vaig trobar per Amazon fa un parell de mesos. Som-hi!
Petonets des de l'exili
3 comentarios:
Jo continuo amb la meva, “és una fase”, passarà… però fins que passi, paciència; la vida de la doctoranda és dura, noia!
Amb això de la cultura timúrida hauries de començar a fer xerrades divulgatives (per cert, es troba a faltar bloc alguna referència de llibre fàcil, introductori al tema, per tots els públics, vaja!), jo, quan em vull donar de dona culta i refinada dic que tinc una amiga que fa una tesi sobre la civilització timúrida... i ho dic així, com si digués, “sobre la telefonia mòbil”, és a dir, sobre la cosa més natural i coneguda del món... encara no s’ha atrevit ningú a preguntar-me de què parlo, però posen cara rareta... je, je...
Apa, nena, espero que llegeixis això demà, que una no vol malaguanyar els diners de la cangur, però també espero que et sigui d’ajuda saber que, sense nens petits, també és difícil encarar la tesi... jo tinc tal empanada de “comunitats”, que crec que començo a necessitar estar soleta (i sense wifi) una temporada... uix, només de pensar-ho em fa por... ai, què estic enganxada! :)
Fem un cafè la setmana que ve? Tots dos estarem igual de deprimits, així que necessitarem mimar-nos. I ves, podem aprofitar per "conferenciar" sobre els... timurs? timurids? tururús? Whatever, sobre aquesta cultura!
Ptns animosos,
gràcies nois! què faria sense vosaltres?
gràcies Paquita per això de la fase. t'asseguro que em consola tot sovint.
respecte a això de la telefonia mòbil, m'ha encantat! crec que ho posaré en pràctica més d'un cop.
el tema de les xerrades és una espineta que m'hauré de treure. Tens raó però a l'hora no tinc gens clar que el tema pugui interessar-li a ningú. Ja us diré què decideixo.
Ferran, queda en peu això del cafè tot i que espero no estar massa deprimida, la veritat. No és que salti d'alegria per tornar a la feina però tampoc vull agafar-m'ho massa negativament. A més a més, no vam quedar que teniem els millors llocs de tot el cccb? doncs, iuppi!
Publicar un comentario