Si, ja m'explico...
He passat de moments de "voy-a-cocinar-y-riete-tu-del-Arguiñano-y-compañía" a moments de "ui-mira-que-hora-es-y-yo-con-estos-pelos".
Vaja, com gairebé tots els caps de setmana.
La qüestió és que en un d'aquests darrers, vaig decidir comprar i escalfar al micro (l'estimo, l'estimo!) unes croquetes "casolanes-de-super" de pollastre i unes boletes de "Ibèric-de-super".
Ho hagués pogut calentar tal i com venien (opció 1) però, per allò d'entretenir el petit (opció 2) mentre jo acababa l'amanida el vaig animar a convertir tot allò en "ninots de neu de croqueta" mitjançant uns pràctics escuradents que unissin ambdúes peçes.
El resultat? (i que consti que no hi havia pensat abans) el nou lògo del CCCB!!!
vegèu sino...
abans:
Ara:
I jo que pensava que el CCCB em donava de menjar... NO!
ara me'l puc menjar jo a ell!
hehehehe... en certs moments no estaria malament...
gens malament!
;-)
3 comentarios:
boníssim matyyy
Hahahahaha!!!! M'encantaaaa! Que fotin fora els dissenyadors amics de la Salains, que total, cobren una pasta; a ca la Matty hi ha l'artista! :))
Molts petons, guapa!
Mol bó, Matty, això és passió per la feina! :-)
Publicar un comentario