Coses d'aquí, d'allà, reals, palpables i no tant...
Benvinguts!
Paradissos descoberts, llocs per visitar, aventures per compartir, somnis i maldecaps d'una maruja multimèdia: esposa, mare, amiga, amant, estudiant i treballadora exemplar (o gairebé)... eps, i creadora d'aquest blog. Algú en qui confiar quan tens un problema o convidar a sortir de marxeta. Vaja, el més semblant a una super-woman que es pot tenir avui en dia (i sense portar aquella capa vermella tan horrorosa).
6/8/10
Enciam de fulla de roure
Segueixo perduda en un mar de pensaments i una llastimosa manca d'energia però a manca de refugiarme en la dansa o la pintura orientals gaudeixo del meu macetohuerto. No, no és novetat... Ja us ho vaig explicar això... però volia compartir amb vosaltres les darreres novetats al respecte.
6 comentarios:
M'encantaria tenir els meus propis macetohuertos. Clar que potser més val que m'esperi a tornar a Barcelona, que sino hauré de plantar-hi glaçons ;)
Petons (que rima)
si, si, podríes tenir unes amanides "fresquíssimes"!
Ara com ho faig per rimar? només se'm acudeix "merry Xmas". Serveix?
M'encanten les amanides
Fetes a mida
Per la meva amiga
... vols rima?... tooooooma rima!!!!
XD XD XD
Francesca, t'ho has currat més que jo, amb la rima. I la Matty amb l'amanida.
Anda, mira, una altra rima! ;)
Jo també voldria tenir el meu propi test-hort al balcó de casa... Un dia d'aquests m'hi posaré, fa una cara de bona aquesta amanida!
Hola Sara Maria! Doncs si que és bona, si. I tan tendre! Però per a bo, boníssim, les receptes que penjes tu. Aquestes cloïsses... nyam, nyam
Publicar un comentario