Ja torno a estar per aquí!
Una setmaneta de turisme pel món i... estic esgotada!
És molt dura la vida del turista!!!
Què us puc explicar del viatge?
Començaré per la primera etapa: París.
Paris, simplement, meravellós. Vaja, com sempre.
És una ciutat a la que no em fa res tornar un cop i un altre. Fins i tot m'hi quedaria una temporada a provar sort. Penso que m'hi podria adaptar molt facilment.
La única "pega" és el clima i que no tingui mar més a prop.
Ens va ploure un dels dies i vam quedar "com pollastres mullats" (no sé d'on ve l'expressió, la veritat, però em resulta fascinant) però finalment vam poder anar a Eurodisney i fer aquelles meravelloses cues per a les atraccions. Per sort la nostra experiència en Disney és amplia i ens coneixem on paga la pena pujar i on no.
A banda d'això, coses típiques del tipus "torre Eiffel" (de dia i iluminada), Trocadero, Champ de Mars... i, el millor de tot, passejar sens rumb fixe.
En Gérard va aprofitar per tenir unes reunions de treball, en Loïc va retrovar-se amb un antic company de l'escola i que ara viu a Paris i estudia a Louis le Grand i l'Eric s'ho va passar d'alló més bé pujant als "caballitos" de davant la torre Eiffel. És a dir, que n'hi va haver per a tots els gustos.
Fins i tot jo vaig tenir una reunió amb una reconegudíssima autora i fotògrafa especialitzada en la cultura Timúrida (tema de la meva tesi).
La Frédérique Beaupertuis-Bressand és una autoritat en la matèria que presideix l'Association pour l'Art et la Culture Timouride i que viu a mig camí entre Nova York, París i Samarcanda. Em va obrir les portes de casa seva i, tot prenent un té, vam parlar sobre la passió que tenim en comú, la bibliografia que n'existeix, la situació actual al país i, finalment, em va facilitar contactes interessants (Lucien Kehren -l'especialista més prestigiós en el tema-, el consul d'Uzbekistan a Paris, la delegada pel Patrimoni Timúrida per la UNESCO...). No m'ho podia ni creure, la veritat! Va ser, una experiència inoblidable i que, evidentment, em serà de gran utilitat per al decurs de les meves investigacions.
Properament, la segona part de la crònica del viatge. No us la perdeu!
9 comentarios:
Ets una crack!! Això de l'entrevista (a casa seva!) amb aquesta dóna és d'aquelles coses, segur, que no oblidaràs mai. M'imagino com devies sentir-te de bè, en aquell moment. Enhorabona per aconseguir-ho!! (i molts petonets, bien sûr)
Ep!... que la cosa comença a rutllar!... és fantàstic!... ja veig que el segon cafè el pagaràs tu, guapíssima! ;-)
i fins i tot el passtisset que l'acompanyi!
El que no diu és que, com es va emocionar i trigar tant, el seu marit la va estar esperant-la fora sota la pluja perquè l'havien fet fora del bar...
Ai, si és que l'amor no té preu!!!
Sóc molt dolenta (confessió pública), però molt, molt, molt, per haver-te deixat tanta estona. En la meva defensa diré que no pensava que em dediquès tant de temps...ni pensava que tancaríen el bar tant aviat... però que t'ho compensaré amb el que vulguis (tinc unes quantes idees) i tantes vegades com vulguis. Guapo!
Uitx, uitx, uitx... que els visitants començarem a posar-nos vermellots, amb aquestes converses íntimes!!!
Ep! menys romanticisme i més crònica... que jo vull saber què va passar desprès... vaaaaaa, penja la segona part, please! :-)
ai, ai, ai, que un em surt tímid i l'altre curiosa! Què n'haig de fer de vosaltres? jejeje
Volem la segona part!
Volem la segona part!
Canta amb mi, Francesca...
VOLEM LA SEGONA PART!!
VOLEM LA SEGONA PART!!
Som-hi tots, amics. Digue-m'ho ben alt...
VOLEEEEEM LA SEGONA PAAAAAART!!!!
VOLEEEEEM LA SEGONA PAAAAAART!!!!
jiji...
Publicar un comentario