Advertència: Intel·lectuals abstenir-se de llegir aquest post.
Nens, tinc un problema "marujil"... i aquest problema té un nom: maionesa.
Si, m'agrada la maionesa o la mahonesa o com caram s'hagi de dir. No per cada dia,evidentment, però si de tard en tard. Res d'estrany pensareu...
Sé que és una dada que no us sorprendrà però és més bona la feta a casa que les de pot (sigui la marca que sigui). Ok, pas de surprise... mais, aquí arriba el meu problema: no puc fer-la, és impossible!!!!
Tenia una batedora amb la que vaig intentar-ho. TALLADA. oh, sembla que, en ser antiga, gira a poques revolucions... si, deu ser això.
Vaig comprar-ne una de nova i tota revolucionada. Intent. Fracàs. TALLADA. No, això no té lògica... Segon intent. Fracàs. TALLADA... Quí podrà més, ella o jo?... Tercer intent. Fracàs. TALLADA....and so on....Fins a fer malbé una dotzena d'ous!
Però, plena de moral, no vaig deprimir-me sinó que vaig còrrer a comprar el "wonder-max", un aparell d'aquests que, segons l'anunci no pot faltar a la teva vida. L'spot en qüestió és un d'aquests que fan a les tantes de la nit i que duren ben bé mitja hora i on tothom diu constantment "oh, my God" i "I can't believe it" i que et fan sentir que ets una autèntica desgraciada sense el "Wonder-max" dels collXXXs. Però si et solucionarà la meitat dels problemes de la teva vida!
Doncs, això que deiem... paperet de missatgeria a la bústia, missatger, capsa de cartró, embalatge que es resisteix i... el desitjat wonder-max!!! Jo tampoc podia believe it!
Si us semblava meravellós l'aparell, no ho és menys el llibre de receptes que l'acompanya i, SIII, pàgina no-sé-quants, la recepta de la desitjada maionesa. Ummmm.
I una nota que diu que amb el "Wonder" és IMPOSSIBLE que no et surti perfecta. Ummmm i rehummmms!!!
Ou, oli, sal, llimona, wonder-max i molta il·lusió... Intent...Fracàs!...TALLADA.
Ara si que can't believe it... i oh, my God i tota una sèrie d'improperis que em van sortir del cor.
Què fer? Doncs, l'únic mètode que em funciona des de fa anys! Dir-li a la meva estimada senyora Rosario si me la pot fer. Mai no falla! Boníssima!... això si, em demana que marxi el més lluny possible de la cuina perquè si estic per allà prop...TALLADA! i no l'hi havia passat mai a la vida!!!
La única explicació possible és que... tengo poderes! hehehehe.
Ups, marxo que haig de sopar... verdureta i peix, amb maionesa?
14 comentarios:
Hahahaa!! Em sap greu riure, però coi, m'ha fet molta gràcia. T'he imaginat a la cuina, amb cara de desesperada, de "no pot seeeeeeeer!!!!" i... :-)
Ja sé que no és un consol, però sempre pots pensar que en Ferran no sabria ni què fer amb un ou a la ma.
Ep!, això ha sonat fatal. Parlàvem de maionesa, no?
A voltes el problema és que movem la batedora més del necessari... A veure si ho has provat així:
Posa un ou en el pot de la batedora, posa la batedora i sense moure-la amull i avall, l'engegues. De mica en mica hi afegeixes oli, sempre sense moure la batedora. Després d'uns segons mous amunt i avall, una mica, la batedora i vas afegint oli fins aconseguir l'espesor que vols. Afegeixes sal, i si vols, pebre. I llestos.
Sara maria: moltes gràcies pels consells! jo diria que ho vaig fer així però davant la desesperació no puc assegurar-ho. En quan se'm passi la crisi ho intento i us ho explico!
Ferran: com que rient? vaja amb els berlinesos!
I... de que dius que parlàvem amb àixò de l'ou i de bellugar amunt-i avall? hehehe
Si vols ho intento jo... Igual em surt be i tot.
Ara, per començar, potser provare les mesures correctores de la Sra Rosario i el mètode de la Sara María. Per si de cas...
G.
Va, Gérard, no dissimulis, que em sembla que les teves arts culinàries se semblen a les meves, hehe... o potser no?
Hola, Sara Maria!, ara ens saludem via Ca la Matty :-)
Si Ferran, ara per aquí. Però es que la cuina m'agrada molt (també tinc un blog de receptes que us recomano, ni ha de fàcils!). I vaig pensar que podria ajudar.
Home jo no diria que les meves arts culinaries són bones. De tant en tant, els nens (que són els que proven la meva cuina més sovint), s'acaben la sopa o els macarrons. Mai sabré si ho fan perquè els agrada o perquè tenen molta gana.
De totes maneres, quan hi ha una cosa fora de fer bullir aigua o caldo de pot, és la Matty qui ho fa. Amanides que tenen alguna cosa més que ensiam, peix al forn fet amb gràcia, arros be de veritat que fa llepar-se els dits (i el plat...). Llavors pots estar segur que la Matty hi ha posat el seu cor.
I és que com la Matty no hi ha res!
glubs!
glubs!
Matty, ja em passaràs doncs alguna recepta per penjar-la al meu blog!!!
Doncs coi, Matty & Gérard, a veure quan em convideu a una paelleta, no??? Que aquí dalt no me'n fan!!
però, potser et fan paellen...
Mmmmm... hauriem d'anar pujant el nivell dels acudits, eh? jiji...
mira, guapo... el tema paellen no el tinc molt clar perquè això de les salsitxes no fa per mi però qualsevol dia t'explicaré una anècdota sobre la "paëlla" (pronuncíis "paelà")
Acudits? ehhh?
Publicar un comentario