Tot i fer fresqueta i ploure sovint, s'hi estava meravellosament bé.
El mar... ni us ho explico!
Aquest és l'aspecte que té el port a primera hora del matí
Us preguntareu que què feia a aquestes hores passejant pel port, doncs, "elemental" estimats meus: anar a pescar!
Res de canyeta de mitja tinta i perdre el temps al port, en un pont o a la mateixa platja... això és per aficionats! hehehehe
En Yann i jo cada any agafem un autèntic vaixell de pesca (a les tantes de la matinada, sic!) i, apali, cap a mar obert.
Afortunadament aquest any les previsions eren de mar "peu agitée"... això vol dir onades constants i un "puja-baixa-torna a pujar-i baixa de cop" considerable... a banda del lògic moviment lateral de l'embarcació. Iuppi!
Riu-t'en del Dragon Khan!
Després d'unes quantes hores a la mar... i amb les mans brutes que no ho volgueu saber... és hora de tornar a port. Qui tingueu millor la vista (abstenir-se quarentons, doncs) veureu que és una servidora qui saluda a la proa del vaixell i que al costat està un Yann força cansat però encantat per l'aventura.
amb la pesca del dia
"des maquereaux" (verats/caballes) fresquíssims.
Del mar a la paella: extraordinaris.
No els vam pesar però ben bé vam pescar més de 5 quilos entre tots dos.
Uppss... ara que ho penso, no us en vam guardar! haurà de ser pel proper any
4 comentarios:
Caram, no coneixia aquesta tradició dels Martotelhos!
Per cert, cuarenton però se us veu prou bé, especialment si amplies la foto, hehe. Realment en Yann sembla no poder dir ni mu! :)
Petonets.
que listo és mi niño!
i t'has fixat que la tradició inclou que només hi ha homes al vaixell? hehehe
Nena, que ens coneixem...! Segur que això respon a una exigència teva, haha...
tot és qüestió de tenir contactes... hehehe
Publicar un comentario