Benvinguts!

Paradissos descoberts, llocs per visitar, aventures per compartir, somnis i maldecaps d'una maruja multimèdia: esposa, mare, amiga, amant, estudiant i treballadora exemplar (o gairebé)... eps, i creadora d'aquest blog. Algú en qui confiar quan tens un problema o convidar a sortir de marxeta. Vaja, el més semblant a una super-woman que es pot tenir avui en dia (i sense portar aquella capa vermella tan horrorosa).

2/3/09

Coses avorrides

De vegades penso que estic "malalta" de blog.

Quin és els meu símptoma més preocupant?

Doncs el mateix que, em temo, us passa a més d'un i és que, tot caminant pel carrer veus qualsevol cosa i penses que seria interessant explicar-ho en un post.
Més que interessant, vaja, que us ve de gust!

I què he trobat de camí a casa? Doncs, la reflexió sobre quines deuen ser
les coses més avorrides del món.

Per a mi, i a banda de les tertúlies de la tele i la ràdio, crec que la guanyadora seria:

Anar a una bugaderia i estar mirant la roba donant voltes i voltes dins la màquina de rentar

... fins a que acabi. I, compte, que llavors ve el moment de l'eixugadora...

Quina mandra només de pensar-hi!

Teniu alguna idea que ho superi?

8 comentarios:

Ferran Porta dijo...

Buf, sense dubte, seure davant de la tele, posar un canal privat espanyol (qualsevol) i no fer zàpping durant més de 60 segons. Bé, avorrit no sé però suicida sí, que n'ha de ser!

Aniré pensant en altres opcions...

Sara Maria dijo...

Estar a la feina i no tenir feina, per mi la cosa més avorrida del món... I si treballes a Educació a l'agost... És així la major part del temps!

Matty dijo...

uff... si que poden ser terribles ambdues coses!!! I no tenir feina a la feina i que et posin una pantalla gegant amb els canals espanyols? Amb el volum tipus "pa to el departamento"? Què me'n dieu?
Gairebé em donen ganes d'anar a la bugaderia, hehehe

Francesca dijo...

Per avorrit el congrès al que he hagut d'anar-hi els darrers dos dies. Obsolet i ridícul, fet segons la metodologia "que no farte de ná" (vull dir pel que fa a cafè i pastes), però amb una qualitat científica quasi inexistent. Ah! i el més avorrit de tot, sentir a alguns responsables dir que ho estem fent molt rebé aquí (i per tant no mirar de millorar-ho... o deixar que ho millori un altre), mentre un Hospital de Torrevieja (sí, sí, heu llegit bé T-o-r-r-e-v-i-e-j-a) et passa la ma per la cara pel que fa a telemedicina... agggghhhh...

Matty dijo...

Torrevieja? Allà on hi ha la majoria del concursants guanyadors del 1-2-3? guau! Potser la telemedicina està tan avançada allà perquè els metges són "amigos y residentes" a qualsevol altre lloc, no?
Menys mal que hi havia cafè i pastetes que si no...

Modgi dijo...

- Un discurs de Fidel Castro en braile.
- Un partit de futbol solters contra difunts.
- Una revista playboy sense fotografies.
- Una biopic d'un gestor dirigida per Isabel Coixet.
- El comiat de solter d'en Pedro Solbes.
- Paul Auster.

Francesca dijo...

Paul Auster és avorrit?! la seva literatura no ho és pas, però ell... mai se sap! :D
Si Matty, a Torrevieja els del 1-2-3 tenen tots una torreta... es clar que Cancún ha d'estar ple d'ex-concursants de TV3... suposo que als de la tele les agències de viatge els hi deuen "fer preu" no? :D

Matty dijo...

hehehe, lo del discurs de Castro en Braile crec que s'endu el premi!
En fi, de totes maneres el meu blog també en mereix un de premi a l'avorriment. Crec que caldrà actualitzar-lo més sovint, oi?
Llàstima que els Reis d'Orient no em portessin el que vaig demanar: els díes de 30 hores! A veure si l'any vinent