- per anyorar la mítica Samarcanda
...i perjurar que la propera vegada hi estaré més temps.
- per ballar al passadís de l'autocar
- per xerrar aquí i allà amb els companys de viatge
(eufemisme per no dir-ho en femení)
- per fer sudokus, escoltar música i apuntar detalls del viatge a la llibreteta
- per pensar en la família
- i, sobretot, per aprendre a pronunciar "la palabreja":
Shahrisabz! apa...proveu-ho així, en fred...
Aquesta és la carretera:
Això és al costat de la carretera:
Uns amics que vaig fer:
I el meu "lloc de treball":
5 comentarios:
¡M'encanta el lloc de treball!... ¡antes muerta que sin despacho! ;D
Gràcies per les fotografies, he posat una al meu bloc, a veure si entre tots aconseguim que arribi un dia en que digui "tinc una amiga que farà la tesi sobre Samarcanda" i la gent no salti "Samar... què?" :D
segueix explicant el teu viatge guapa... cada dia és més emocionant...
la carretera m'encanta per cert i el teu passatemps també
vaig parlar amb la meva profe de bollywood i li vaig preguntar per què havia posat samarcanda de nom a l'espectacle... és perquè vol dir viatge? potser? en algun idioma?
Que jo sàpiga no.
El que si et puc dir (forma part de la meva tesi) és que el nom de Samarcanda ha entrat al llarg de la història en l'imaginari col.lectiu com a sinònim de viatge, d'Orient, d'exotisme...
M'interessa molt saber què et va respondre la teva profe.
dissabte es l'espectacle, al carrer carders... si vols hi anem i li preguntem.
Publicar un comentario