Batejat posteriorment com a Timur-i Leng, a Europa se'l coneix més aviat com a Tamerlà (si és que podem dir que se'l coneix, és clar).
El conqueridor va voler contruir en aquest indret un palau sumptuós, de mides colosals i que fes justicia a la grandaria del imperi que estava formant. És el palau Ak-Saray (palau blanc).
Actualment, i després de molts segles d'abandonament de les seves ruïnes, només se'n poden veure les restes de la portalada d'entrada. Tot i així, paga la pena!
Un cop vist l'Ak-Saray vam visitar uns tallers on es fan els típics brodats de la regió i, com no podia ser d'altra manera, van caure alguns regalets per a la família i per a mi mateixa.
El millor, però, va ser que vam caure tant bé que ens van convidar a una casa propera on es celebrava una festa pel fill de la casa. Per a entendre'ns vindria a ser com la nostra Comunió.
No tothom va gosar però, evidentment, les més valentes ens hi vam apuntar!!!
A banda del nen, vam ser les estrelles de la vetllada.
Fins i tot van venir veins a filmar-nos en vídeo i a fer-nos fotos!!!
Us deixo amb les imatges de la gran taula parada (de fet era el terra) i del plat nacional uzbek: el plov (arròs amb verdures, espècies i carn de be fet en forns especials durant un munt d'hores).
Ho sento pel meu dietista però... era absolutament deliciós!!!
4 comentarios:
Doncs si, Matty, en aquesta vida hi ha qui balla i qui només mira com ballen els altres... els valents s'hi llençen a la pista! M'agrada tant que hagis gaudit fins l'última engruna del viatge! Enhorabona per la valentia!
si, i també hi ha qui té un domini .com i qui s'ho mira des d'un blog normalet.... o qui treballa dur per a poder doctorar-se i qui sempre té excuses per a no posar-s'hi de debó!
De qui dec estar parlant? ;-)
Visca Matty!!!!! Seguim ballant... fins i tot davant els estrangers que passegen pel Sonar!
si... i no sóc la única, oi que no? hehehe
Publicar un comentario