Capítol 8: Termez

Fins fa molt poc, Termez era una vil·la prohibida als visitants estrangers.

Situada a la desèrtica regió de la Bactriana no té grans atractius per a la majoria dels visitants. Per als aficionats a l'arqueologia, però, és una zona on s'estan fent grans descobertes i que ha tingut una gran importància en la història.

Fent un resum d'aquells que horroritzen als professors d'història direm que els fets més importants son dos:

- Va ser el lloc on la religió budista va assentar-se provinent del seu lloc d'orígen, l'Índia, i des d'on va escampar-se posteriorment arribant, per exemple, a la Xina.

- Alexandre Magne va establir-s'hi amb les seves guarnicions.

Les conseqüències directes d'aquests fets són que aquesta regió de Termez va ser el lloc de trobada de dues cultures tan importants com la budista i la hel·lènica. El pensament i les arts van recollir aquesta confluència de cultures donant resultats absolutament meravellosos: estàtues de Buddha vestit amb túniques d'estil grec amb el típic tractament dels plecs de la roba i els cabells rinxolats; frisos amb altrelleus d'elefants que s'alternen amb fulles d'acant...

Aquesta part de la història és escassament coneguda (fins i tot pels locals) ja que la invasió musulmana va posar fí al període i va arrasar les restes dels temples i els monastirs.

Gràcies a les coneixençes de la Frédérique vam poder visitar les excavacions que es duen a terme per part d'una missió d'arqueòlegs japonesos. Estan excavant un perímetre important on es troben les restes de diversos monastirs budistes i on s'estan fent troballes molt interessants.

No va ser una visita fàcil. No només perquè els arqueòlegs, normalment, no aprecien massa que un grup de turistes es passegin per on estan fent els estudis sistemàtics sinó especialment pel fet que aquesta àrea de treball es troba al bell mig d'una zona militar... d'accès prohibit pels civils... i que té el límit en la mateixa frontera amb l'Afganistan!

Un cop superats els problemes burocràtics, els control de passaports, el control del permís especial que teníem del govern, i altres cosetes, la condició final va ser fer la visita acompanyats en tot moment d'un soldat armat i la prohibició absoluta de fer fotos en direcció a la frontera.



Què va passar? Doncs que totes vam fer fotos de la frontera!!!



Desprès de despedir el nostre soldadet (bàsicament li vam dir guapo en diverses llengües) ens vam dirigir a una altra missió arqueològica on es treballa sobre les ruines d'una ciutat hel·lenica, possiblement relacionada amb el pas d'Alexandre el gran, al costat del riu Oxus. Una meravella!!! i l'arqueòleg tot un personatge. Arruïnat per la seva passió arqueològica però encantador.

Aquest és un detall d'una de les zones excavades. Això us pot donar la idea de l'enormitat del jaciment que s'excava i es documenta.



Aquí estem tot el grup amb l'arqueòleg a l'entrada de la fortificació de la ciutat.