Benvinguts!

Paradissos descoberts, llocs per visitar, aventures per compartir, somnis i maldecaps d'una maruja multimèdia: esposa, mare, amiga, amant, estudiant i treballadora exemplar (o gairebé)... eps, i creadora d'aquest blog. Algú en qui confiar quan tens un problema o convidar a sortir de marxeta. Vaja, el més semblant a una super-woman que es pot tenir avui en dia (i sense portar aquella capa vermella tan horrorosa).

29/6/08

Capítol 9: Bukhara

La darrera etapa del viatge va ser la majestuosa ciutat de Bukhara.

Una altra vegada van ser necessaries moltes hores d'autocar per travessar la Bactriana fins a endisar-nos en les terres de l'antic emirat de Bukhara.
Com sempre, el millor del viatge (a banda dels sudokus, és clar) va ser el ball al passadís de l'autocar i les paradetes pel camí.















Un cop a Bukhara, la sort ens va seguir somrient i vam coincidir justament amb la Trobada dels mercaders d'espècies i amb la Fira dels artesans de la Seda.
Això es tradueix per un munt de paradetes de productes típics, de brodats, d'espècies d'olors penetrants... i amb un escenàri on els músics i els grups de ball amenitzàven la trobada. Evidentment, un parell de nosaltres vam acabar ballant amb ells entre els aplaudiments generals!!!

A nivell monumental, Bukhara és una ciutat plena d'encants. Es conserven un nombre important d'edificis que daten dels segles XVI al XIX ja que la seva floreixença va ser més tardiva que la de Samarcanda però, en canvi, es va mantenir fins a l'ocupació russa que va fer fora l'Emir.

Entre la poca gent que coneixem l'Uzbekistan sempre hi ha una certa "rivalitat" entre els qui prefereixen Bukhara i els qui preferim Samarcanda. La meva opinió és molt clara tot i que reconec l'encant Bukharí... vosaltres, millor visiteu ambdues vil·les i m'ho diueu!

Aquí teniu unes quantes imatges de la ciutat:

- Fira de la Seda:



- la mesquita Nadir von Begi al costat del liabi house:



- vista aèria del casc antic:



- cúpules del Chor Minor (amb uns ocellets moníssims dalt d'una d'elles):



- Mesquita d'estiu (mesquita de les cent columnes):



- Servidora amb l'Emir de Boukhara
(què voleu fer-hi si tinc amics a tot arreu?):

8 comentarios:

Gérard dijo...

El que no acabo d'entendre és que fa un burro en tot això. No havia de ser un camell bactrià?

G.

Unknown dijo...

ahhhhhhhhhhhhhhhhh!! matty, això és precióssss!!!!!!

m'encanta, estic en èxtasi!

Matty dijo...

i no serà cosa de les vacances? ;-)
Gaudeix-les!!!

Francesca dijo...

Ostres, Matty! què li vas dir a l'Emir?... es va quedar com garratibat! ;D

Matty dijo...

és que és molt vergonyós!

Anónimo dijo...

El que no acabo d'ente

Unknown dijo...

anónimo s'ha quedat sense paraules de tanta bellesa

sí, jo també li veig mal aspecte a l'emir, que intenta fer veure com sinó fos i quasi diria fugir...

sí, les vacances em proven molt. demà ens tornarem a veure, perquè vindré altre cop a recollir la nuria per anar a la platja.... veieu que no em trobareu a faltar aquest mes?

Ferran Porta dijo...

Vale que fas enveja (de la sana), explicant les aventures d'un viatge com aquest? Celebro que t'ho hagis passat tant i tant bé, a banda de les coneixences que veig que has fet! ;-)