Samarcanda la magnífica, la perla del desert, la rosa d'Àsia Central... i així un llarg etcètera de noms que diversos autors han donat a la ciutat al llarg de la història.
Què us haig de dir de la meva passió per Samarcanda? Molts de vosaltres l'heu patit en primera persona: primer com a objecte del TFC (treball fi de carrera), després per al TFMO (treball fi de màster oficial) i ara com a tema de la meva Tesi doctoral (TD?). Hores i hores de biblioteca i de recerca en xarxa, lectures no sempre fructíferes, cerca de llibres impossibles (gràcies Laie-CCCB!!!)... i el somni es va fer realitat! Samarcanda! Va ser en aquesta ciutat on va començar el meu enamorament pel Patrimoni timúrida, per les ceràmiques d'Àsia Central, per la Ruta de la Seda...
Són molts els monuments que mereixen la visita a la ciutat i que vam visitar, és clar, però us deixo les imatges dels meus tres llocs preferits.
Shah-i Zinda
Shah-i Zinda és una necròpolis sorgida al voltant del mausoleu d'un "sant" del segle XI: Qusam Ibn Abbas. Els edificis daten, en la seva majoria, de l'època timúrida (S. XIV-XVI) i presenten els millors exemplars de ceràmica vidriada de tota Àsia Central tant pel detall de les seves decoracions com per l'amplia gamma de tonalitats que, malgrat diversos intents en altres llocs i en altres èpoques, mai no es van poder reproduir en la seva totalitat.
la Plaça del Registà
"The noblest square in the world" segons Lord Curzon (s. XIX), rodejada per tres imponents madrasses (escoles coràniques amb les seves corresponents mesquites): la d'Ulug Beg (la més antiga i amb decoració dedicada als estels i a l'astronomia), la més recent, Tilla-Kari ("la daurada") i la meva preferida, la de Shir-dor ("del lleó", amb decoració que contradiu els manaments del coran i està molt més pròxima de la simbologia zoroàstrica).
l'observatòri astronòmic d'Ulug Beg
Poc és, a banda del fragment de l'arc del sextant, el que resta del que devia ser una edificació imponent i on es van assolir fites històriques pel que fa a l'astronomia. Ja sé que no us sona el nom d'Ulug
Beg (injust però cert) però sabíeu que va calcular la durada exacta de l'any amb una precisió que només s'ha superat amb els càlculs dels ordinadors més moderns? Ni Copèrnics ni Newtons ni tonteries! ai, perdó, això no s'ha de dir però m'he quedat la mar de bé...
A banda de visitar edificis, què creieu que vam fer? Doncs ballar! Ens preparàven una sopa de castanyes típica amb música tradicional en directe. Com que vam fer ballar a la senyora que remenava la sopa, crec que es va enganxar una miqueta... però tot sigui per l'art, no?
Per cert, que haver anat dos cops a Shah-i Zinda és equivalent al peregrinatge a la Meca. Vaja, que ja m'he guanyat el paradís!!!... i vosaltres també si llegiu aquest blog i heu arribat fins aquí!!!.
6 comentarios:
Ens has portat a un país meravellós (amb cap vincle amb de l'Abeja Maya) i per això t'ho agraeixo. Em fa venir ganes d'anar-hi!
ooohhh!!! que bonic!!!!!!!! gràcies!!!!
... i a mi em fa venir ganes de fer un taller de bollywood
hgamos el taller bollywood de golferichs!!!
mentre ho penso, me'n vaig precisament a la Golferichs però a fer dansa oriental! Això és un no-parar!!!
Ostres Matty, has de penjar més fotografies de Samarcanda!... per mi s'havia convertit en una mena de ciutat somniada i explicada per la Matty, més que en una ciutat real... la primera fotografia de Shah-i-Zinda és magnífica!... jo vull més... ;D
No sé si Samarcanda sona tan exòtic perquè ho és, o si és tan exòtic perquè ho sembla :-)
PS: He d'entendre que no t'arriben els meus mails?? Te n'he enviat dos, aquests últims dies!
Publicar un comentario