Podria escriure aquí unes línies sobre la calor, la tornada a l'escola o a la feina. Podria igualment tractar d'explicar-vos les sensacions que em produeix pintar o fer un collage. O analitzar perquè cada cop m'agrada més el rugby en detriment d'altres esports...
Vaja, que temes per tractar no en falten però el meu ego està en un moment que podriem qualificar de "tontet" i el que faré és convidar-vos a donar un cop d'ull al post que m'han publicat com a docent al blog del Màster en gestió cultural de la Universidad de Alcalá de Henares.
Potser no és cap meravella però... entre vosaltres i jo... m'ha fet il·lusió!
Si us hi animeu, podeu trobar-lo aquí.
4 comentarios:
Enhorabona! M'agrada molt el que dius al post i m'agrada que et faci sentir bé el que te l'hagin publicat!... el que no vull de cap manera és que tinguis l'ego tontet, perquè no tens cap motiu!!!
Petons maca!!!
Ai Paquita... si únicament fos l'ego... ;-)
Hmmm... jo crec que un gestor cultural és més que un administrador de recursos; crec que ha de tenir alguna cosa més que la preparació per administrar uns bens. La gestió cultural està vinculada a les emocions, cosa que la gestió pura i dura no necessita...
I segur que, amb una magdalena de xocolata i un Cacaolat, en parlariem durant moltes mitges hores. Malauradament, ara no pot ser i em sap greu, però serà, serà... algun dia tornarà a ser.
Espero que estiguis bé. Espero també que el Loïc estigui bé (no news, good news?).
Ah, i per suposat, sé perquè cada cop t'agrada més el rugby.
Molts petons,
Jo també vull magdalena de xocolata i Cacaolat... i xerrar d'això amb vosaltres (bé, d'això o del que ens peti).
Nena, fes-te una dança oriental d'aquestes que tu saps i deixa't de tontolinades... arribita el ánimo, et deixo una cançoneta per animar-te: http://www.youtube.com/watch?v=ZBR2G-iI3-I
Publicar un comentario