Per a tu

Setembre és un mes plè d'anniversaris! com a mínim a casa meva.

Afortunadament a mi m'encanten les celebracions i aquests díes no caldrà inventar massa cosa per a fer-ne (en altres èpoques em costa més, tot s'ha de dir).

Vaig començar ahir amb l'anniversari de bodes. Quants anys? ufff...gairebé masses. D'altres en aquest temps han tingut temps de casarse-divorciarse-tornarse a casar una o més vegades. Això demostra que som uns sossos però què vols fer-hi si encara ens agafem de la maneta per a passejar? I si el senyor del bar de sota de casa ens diu "mira ja surt la parelleta de nuvis" (fa tres o quatre díes d'això)... serà que encara fem patxoca junts, no? I jo que pensava que això de l'enamorament era una cosa passatgera!

La setmana vinent comença la tanda de cumpleanys dels nens!!! festa grossa! Tres anniversaris en una setmana. Si, d'acord, no sóm gaire originals a l'hora de triar les dates de naixement dels nostres fills. Cert. Però així fem una macro-celebració de dos parells de... pastissos.

Avui, però, volia dedicar aquest post a un altre anniversari.

Són ja molts anys que ens coneixem. Són moltes les coses que ens han fet estretar la nostra amistat començant pel Mazinger i el SuperCoco i passant per les coincidències laborals (que això té tela de debó). Hem viscut alegríes junts, ens hem desfogat dels mil-i-un problemes que han anat sorgint al llarg del camí, fins i tot ens ha tocat plorar algun cop però, sobretot, hem sabut que l'altre sempre estaba allà, incondicionalment, pel que fos.
són molts els cafès/cacaolats que hem pres junts (i algun que altre els croissants o magdalenes que els acompanyàven però d'això al meu dietista ni esmentar-l'hi) però ara tenim la cosa una mica més complicada per a fer-ho. Ja sé que les distàncies són relatives i que total estàs uns centímetres més enllà del colorit mapa d'europa però avui m'agradaria que fossin, com a molt, mil·límetres.
Així podria i abraçar-te i dir-te a cau d'orella:

Moltes felicitats, Ferranet! Et trobo a faltar, vellet!