Capítol 2: Tashkent de dia

Tashkent, m'encanta la sonoritat d'aquest nom!

Avui en dia, la capital del pais, és una ciutat força moderna on es nota l'interès d'empreses i organismes internacionals per invertir en el que deuen anomenar "un mercat potencial".

Primer contacte amb els uzbeks: encantadors, amables, curiosos... Certament una mica naïfs. Encara no hi ha gaire turisme al pais i això es nota. Els hi resultem tant exòtics com ells a nosaltres.

M'he fet dotzenes de fotos amb gent del país. Algunes les volia jo... la majoria, la gent em demanava fer-se fotos amb mi!!!



Els hi encanten les dones rosses i d'anatomia optimista.
Conclusió: he estat l'estrella! Ai, si és que no es pot estar tan bona!

El museu arqueològic té peçes excepcionals tot i que si el visiten els conservadors que conec... els hi agafarà no-sé-què!
Visita als tallers de dos pintors força coneguts al pais per a parlar amb ells i veure com treballen. Us en mostro un exemple de cadascun d'ells:

- Bobur Ismailov






- Gafur








Com que no tot podia ser cultura, hem passat una bona estona a casa de la Natalia, una galerista d'art que ens ha convidat a prendre el té a casa seva. El té s'ha convertit en copeta de cava uzbek (molt dolç) i pastissets. Era la celebració de la Pàsqua Ortodoxa i hem menjat un dolç, tipus panetone per posar un equivalent, que seria com la nostra "mona".



Us ensenyo unes imatges del contrast que representa l'exterior dels edificis i les escales interiors (d'estil soviètic, lletjos, grisos, fets pols...) i les meravelles que, sovint, es troben de portes endins.