De fet ja fa uns díes però he anat força atabalada: temes pendents, "focs" per apagar, petons i abraçades pendents amb els meus...
Com que explicar-vos el viatge d'un cop seria matador (per a vosaltres, que jo començo i no paro), he decidit fer-ho... com diria... per fascicles!
Aquí teniu, doncs, el primer lliurament.
Cròniques d'Uzbekistan:
Capítol 1
Un cop tancada la maleta (tema espinós que tractarem un altre dia), apali, cap a París. Allà, trobada unes terminals més enllà amb la resta del grup.
La gent que el composa és maquíssima. 12 persones de les quals només en coneixia una (l'escriptora amb qui havia xerrat cosa d'una hora) i a mi mateixa (i de vegades no tant). Tot dones a excepció d'un Sant varó que acompanyava la seva dona i que ha tingut una paciència amb totes nosaltres que mereix, com a mínim el premi especial del jurat. La meitat franceses, l'altre meitat franceses també però que viuen als EEUU.
La notícia: jo soc la més jove!!! i deixaré aquí el tema per no entrar en temes espinosos.
Primera conversa: la gent no coneix l'Uzbekistan, bla, bla, bla. Vaja, el que ja havia notat per aquí. Intento explicar que em passa el mateix i intento introduir la nota d'humor dient que els meus amics l'han batejat com a Chiquitistan. Cares de poker... ai, no coneixen Chiquito de la Calzada...
Uff, recondueixo la conversa i el tema queda aquí.
Fins que entro a l'avió d'Ubekistan airlines i començo a riure sola!
7 comentarios:
Molt bona la fotografia!... ara només manca que ens diguis que el Chiqui-chiqui és un plagi de l'himne "Chiquistaní":D Benvinguda!
A aquest ritme acabaràs de "racontar" el viatge quan tornis del proper! Feia dies que esperava a veure que diries del viatjet.
Només vull que tothom sàpiga que estic molt content que la Matty hagi pogut fer aquest viatge i que s'ho hagi passat tant be. Estic molt orgullós de la meva doneta.
G.
Benvinguda!! M'agradarà seguir la teva crònica per capítols.
Això de Chiqish va de debò, o li vas demanar permís a l'asafata per posar un paper amb aquest nom, i fer la foto?
No m'extranya l'atac de riure.
Paquita: gràcies pel piropo fotogràfic! i, evidentment que si, que el chiqui-chiqui és d'orígen chiquitistaní.
Gérard: guapo!
Sara Maria: gràcies! T'hi espero com a lectora mentre jo intento cuinar alguna de les meravelloses recepctes del teu blog.
Ferranet: no estaves de vacances bloguils? implica això la lectura de les coses d'una vella amiga? vull dir bella! ai, deixa-ho. Les hostesses no estaven per bròquils. Són com armaris de dos cossos (amb altell), reciclades em temo de l'època soviètica i que no entenen com les seves col.legues d'altres companyies fan això tan raro de somriure.
Quan vaig dir que si marxaves a Chiquitistan no ho vaig dir perquè no sabés dir el nom del país, sinó, com pots intuir, perquè ja sabia que sortida es deia així en la seva llengua, el chiquitistaní...
Tinc ganes de continuar llegint la teva aventura!
N
Michoud, mai deixaràs de sorprendre'm!!! Tanta sabiesa!
Publicar un comentario