Si el dia a Tashkent va ser "complert"... no parlem de la nit!
Vam passar per l'hotel per a fer un "dutxing i canviing" que va batre varis rècords mundials. En 15 minuts estàvem tots nets i pulits, pentinadets i amb els vestits de còctel ben panxadets. És el que té estar en un any olímpic. Trasllat al Museu d'Arts Aplicades per a fer una visita llampec i, posteriorment, assistir a un concert privat de Monadjat Yultchieva, la millor veu de tota Àsia Central. El concert es va poder organitzar ja que l'artista és amiga de l'escriptora amb la que anàvem de viatge.
El marc, incomparable, una gran sala del museu que anteriorment era un petit palau: parets i sostres ricament decorats i una font al bell mig de l'espai. Se'ns van afegir l'Ambaixador de França i Senyora i, d'altra banda, com que hi havia contactat abans per a fer el meu treball, el Consol Honorari d'Uzbekistan a Espanya, actualment en missió del Banc Internacional i Senyora. Tots absolutament encantadors.
La veu de l'artista és indescriptible: un registre de tonalitats a les que no estem acostumats i que van de les notes més greus a les més agudes i de veus tan sutils que són gairebé imperceptibles fins a tons d'una potència realment impactant. La formació de l'artista com a Mezzo-soprano no em va sorprendre gaire per la mestria amb la que "jugava" amb la seva veu. En principi podeu escoltar algun fragment aquí.
Un cop acabat el concert i després de les fotos i salutacions obligades, desplaçament cap a l'Ambaixada de França a l'Uzbekistan. Recepció i sopar, com a l'anunci de la Preysler on l'Ambrosio portava la safata de Ferreros rochers. En aquest cas va ser copeta de xampany (francès, of course), oliveta i intercanvi d'opinions al jardí del palauet.
Més tard el sopar que va consistir en el que, a casa nostra, seria una cosa així com arròs i carn d'olla. Això si, amb més glamour! On vaig seure? a la primera cadira buida que vaig veure. Qui va seure a la cadira del costat de la cadira buida? l'Ambaixador!
hehehehe... si és que "me codeo" amb la creme-de-la-creme... per això sou els meus amics!!!
4 comentarios:
Caram, quin senyor més tocat i posat. Bé, suposo que és el que toca, quan ets ambaixador :-)
He escoltat alguns dels samples de la senyora Yultchieva i... mmmm... no sé, costa una mica aquesta música, no? Suposo que és falta d'hàbit.
Ostres, no m'havies dit que l'ambaixador era tan guapot!:$
Ferran: tens raó, el samples no li fan justícia. Les cançons tenen una estructura clarament "in crescendo" i, és clar, els primers 30 segons només es sent el pandero.
Paquita: No podies saber-ho tot abans que els demés... ;-)
magnifica com sempre... m'encanta el concepte vestit de coctel... en parlem
Publicar un comentario