Us havia dit que viatjavem: l'escriptora que organitzava el viatge, 1 home, la seva dona, la guia oficial de país, 8 dones més, una servidora de Vostès i... la professora de dansa. Un luxe! De fet vam començar el viatge amb dues, una professora de dansa clàssica i estil que havia estat una prima ballerina russa i la seva ajudant i professora de danses uzbekes. La primera es diu Bernara (de Sara Bernard, o sigui que ja li venia el tema artístic de família) però es va posar malalta i ens va deixar a Samarcanda. La segona, l'Olga, baixeta, tímida i només parla rus però un encant de persona amb qui vaig fer "bones migues".
Cada dia classe de ball, al matí, al vespre... segons les activitats del dia i segons la mandra que teníem. En els trajectes llargs vam descobrir també el que pot donar de sí el passadís de l'autocar!!! Més d'un cop ens van aplaudir els camioners que passaven al costat nostre... bé, el més important és tenir públic, no?
Danses de la regió del Khoresm, danses d'influència hindú, danses d'influència més àrab... totes m'encanten! I el que és pitjor, sembla que se'm donen força bé: al final del viatge vam fer un festival i vaig guanyar-lo! hehehe.
També al llarg del viatge, a les cases on sopàvem, als restaurants, als tallers d'artesania, als mercats tradicionals... a tot arreu es ballava i, és clar, qui creieu que s'hi apuntava?
3 comentarios:
Això no ho sabiem... Aquesta afecció al ball, hehehhe... I pel que sembla se't dona prou be.
M'encanta aquesta fotografia!... i m'identifico molt... és tan divertit i tan aconsejable un bon ball de tant en tant!
sí, jo vaig encertar... no podia ser ningú més!!!
hem d'anar al taller aquell...
Publicar un comentario