Una de músics

Avui toca parlar de música. Les raons? Suposo que cap d'especial.
Simplement m'agrada molt la música. Crec, fins i tot, que no podria viure sense ella.
En realitat he nascut per a ser una estrella de l'espectacle. Llàstima que les circumstàncies i la carta astral no acompanyin.
Hauríeu de veure'm de "maruja-compulsiva", treient la pols mentres ballo o cuinant mentres canto... No hi ha paraules!!!
El que no sé és com els meus veïns encara em parlen!!! hehehe.
Potser em prenen per un cas perdut i, escoltant-me com forçosament m'han d'escoltar pel celobert, em tenen més llàstima que admiració artística.
Però algun dia tindré la meva oportunitat! Amenaço!

Avui faré el llistat dels meus cantants preferits.
Així, solistes... i homes

1- an de güiner is
Indiscutiblement, el guanyador és "la veu": Frank Sinatra.
Per a mi, un clàssic atemporal.
Sempre fa il·lusió sentir una de les seves cançons.
I no serà perquè no tingui imitadors!!!

2- La meva darrera obsessió musical: Michael Bublé
Un dels "imitadors" que deiem d'en Sinatra o el millor crooner que he sentit.
Els estandars, els borda i les cançons pròpies, m'encanten.
I ell és tan mono i simpàtic!!!

3- Él que per a mi és tot un geni com a artista: Prince.
Menys mal que ha tornat a anomenar-se simplement així perquè a l'época del simbol o de "l'artista anterioment conegut com a Prince" era més complicat.
No sé descriure-ho però la seva música és tota una experiència sensorial.
Molt adeqüada per a moments carinyosos... o per a qualsevol altre.
L'única "pega" és que us havia de parlar d'homes i aquest, de vegades, no ho sembla gaire.
Els meus fills ja diuen quan sona la seva música: "mira, el travesti que li agrada a la mama".

Cantem tots junts?